Fibres sintètiques:

Les fibres sintètiques són el resultat de la recerca científica per tal de voler millorar les fibres naturals que proporcionen algunes plantes i animals. En general les fibres sintètiques es creen forçant, normalment per extrusió les fibres. Anteriorment al descobriment de les fibres sintètiques es feien fibres de la cel·lulosa vegetal. Les fibres sintètiques s'obtenen de tres fonts principals: la cel·lulosa, el petroli i elsminerals.

• Actualment les fibres sintètiques representen la meitat de les fibres que s'utilitzen. Dominen el mercat el nylon, polièsters, acrílics ipoliolefines. Aquests quatre tipus de fibres representen el 98% en volum de la producció de fibres sintètiques, el polièster sol representa el 60%.

El 1845,Christian Schönbein descobrí accidentalment la nitrocel·lulosa. A partir d'aquest compost John Wesley Hyatt sintetitzà el cel·luloide, amb la qual cosa s'inciaà l'era dels polímers.

Fibres artificials:

• les primeres fibres artificials tracten d'imitar el cuc de seda que fabrica un filament continu, finíssim, elàstic i resistent. L'enginyer francès Hilaire de Chardonnet va ser el primer a obtenir el que va anomenar «seda artificial» o «seda Chardonnet» en 1884, i la va presentar a l'Exposició Universal de París de 1889.

Fibres d'origen vegetal:

• el cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia.
• el lli, tela de lli o teixit de lli és una tela teixida a partir del lli cultivat.
• el cànem és una fibra vegetal de color groguenc, que procedeix de la tija de plantes mascle de Cannabis sativa i que tradicionalment s'utilitza a la indústria tèxtil per a la fabricació de cordes, espardenyes i sacs, entre altres coses. Ha estat usat per a fer veles de vaixells, paper, tèxtils i bosses de la compra.

Fibres d'origen animal:

Estan constituïdes bàsicament per proteïnes i s'obtenen a partir del pèl o la llana d'alguns animals, o bé de filaments segregats per certs cucs. Les més importants són:

• la seda, que s'obté desenrotllant els capolls que fabrica el cuc de seda.
• la llana que s'obté de l'esquilada d'alguns animals com l'ovella i la llama, i també del pèl d'alguns animals, com la cabra. En són exemples el pèl de la cabra de la zona delCaixmir, regió de l'Índia, i el pèl d'Angora, dels quals es fabriquen peces de roba molt apreciades.
• el cuir és la pell dels animals quan ha estat adobada per tal de garantir-ne la conservació i les característiques pròpies del producte.
  
  

Característiques de les fibres tèxtils:

Les propietats més importants de les fibres tèxtils són les següents:

• Resistència a la tracció, permet suportar els esforços del tissatge.
• Elasticitat, proporciona comoditat i adaptabilitat de la roba al cos.
• Uniformitat, permet obtenir productes més homogenis.
• Higroscopicitat, dóna poder d'absorció de la humitat a les teles i permet evitar possibles al·lèrgies.
• Aïllament tèrmic, proporciona abric a l'hivern i frescor a l'estiu.
• Suavitat al tacte, suavitza el contacte directe amb la pell (fregaments).
• Resistència als productes químics, facilita la tintura i el rentatge.

Què són les fibres tèxtils?

En l'àmbit de la industria textil, es denomina fibra o fibra tèxtil al conjunt de filaments o fibres susceptibles de ser usats per a formar fils (i d'aquests els teixits), bé sigui mitjançant filat, o mitjançant altres processos físics o químics. Així, la fibra és l'estructura bàsica dels materials tèxtils. Es considera fibra tèxtil qualsevol material d'una longitud molt superior al seu diàmetre i que pugui ser filat.